De nom José. Patiño o Wert?

Quin famós personatge escriu aquestes línies? Una pista: de nom es diu José.

"...son del mismo sentir por lo que mira a la práctica y forma de procesos civiles y criminales, con que en la Real Audiencia y ante los corregidores se sigan los pleitos en lengua castellana, y ante los demás tribunales inferiores se permita por ahora el uso de la catalana, hasta que los escribanos se vayan instruyendo en el uso de la castellana, como también aquellas primeras personas que en los pueblos cortos suelen tener los ministerios de justicia y otros que conducen a la formación de los autos y procesos; mandando V.M. al mismo tiempo que en las escuelas de primeras letras y de gramática no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano..."

Encara no ho saps? Dubtes entre José Patiño i José Ignacio Wert, oi?

Bé, sortirem de dubtes. Aquest text forma part d'una informació prèvia que els encarregats de redactar el Decret de Nova Planta van enviar al rei Felip V fruit d'unes sessions deliberatòries per a la confecció del decret en què es va tractar la qüestió de l'ús de la llengua catalana.

El Decret de Nova Planta (16 de gener de 1716) va ser elaborat pel Consejo de Castilla, que comptava amb l'assessorament de José Patiño. Qui era aquest tal Patiño, de nom José? José Patiño estava al capdavant de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, organisme que es va crear just després de la derrota de l'11 de setembre de 1714, un cop abolides les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent.

Finalment al Decret de Nova Planta la qüestió de l'ús de la llengua va quedar definit de la següent manera: "Las causas de la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana". Punt i final. Ras i curt.

D'això en fa 300 anys! 300 anys de persecució i repressió al voltant de la nostra llengua.

El més sorprenent, llastimós, trist..., és veure que la situació d'ençà 1714 fins als nostres dies no ha canviat gens. Sembla que alguns i algunes viatgin pel túnel del temps sense escabellar-se ni un sol mil·límetre.

Poder parlar sense embuts...

S'acosta el 2014. L'any del Tricentenari: L'agenda comença a omplir-se d'activitats, moltes d'elles interessants per fer amb els nostres alumnes. La casa, el CNLB, també prepara algunes activitats dedicades a aquesta efemèride per poder treballar-les a l'aula. L'Espai Avinyó Llengua i Cultura obre les portes del Born Centre Cultural als nostres alumnes per poder visitar les runes del barri de la Ribera, de la ciutat desposseïda dels seus drets i privilegis...

Però, com tractem a l'aula els fets de 1714? Què expliquem als alumnes de la Diada? Comentem la situació actual de Catalunya?

A pesar del poc temps que tenim a l'aula, crec que no m'erro si dic que tots i totes, professors i professores, intentem donar als alumnes els apunts imprescindibles relacionats amb fets històrics rellevants de la nostra història, sobretot coincidint amb festivitats, celebracions i commemoracions de fets. A part del coneixement en si de la llengua, és important per a l'alumne que vol viure i treballar al nostre país conèixer una mica més la nostra cultura i, en definitiva, la nostra manera de ser.

De la mateixa manera, cada vegada més comentem a l'aula fets actuals, que en molts casos els deorienten, sobretot relacionats amb la llengua. Un clàssic dels clàssics és la defensa de la unitat lingüística davant del ja famós comentari "a València diuen que parlen valencià", o bé "el català i el valencià són llengües diferents"...

Últimament, però, tenim una altra qüestió a classe, molt relacionada amb la nostra realitat política i social. Òbviament els alumnes no viuen aïllats del món, i és habitual que segueixin l'actualitat i es preguntin, per exemple, per què Catalunya vol ser independent. O, vist des d'una altra òptica, per què vol separar-se d'Espanya.

Fins fa ben poc puc dir que personalment no tocava gaire aquest tema a l'aula, fins i tot de vegades intentava esquivar-lo, per allò de, d'una banda, no mostrar públicament la meva opinió política, mantenir certa neutralitat, o d'una altra banda, per mil motius més, com ara no entrar en polèmiques estèrils, no crear mal rotllos a l'aula,  no ofendre a segons qui, no provocar o buscar les pessigolles a segons qui altre...

Però en definitiva, vist amb distància, crec que el que feia era perdre una oportunitat única per expressar en llibertat allò que penso.

Personalment crec que els nostres alumnes han de conèixer la realitat del país que els ha acollit, ha de poder conèixer el nostre punt de vista, sigui quin sigui, perquè només així podran entendre bé com és el lloc i com són les persones d'on viuen.

Poder explicar-nos és símbol de llibertat. De la mateixa manera que ho és entendre'ns. Diferent és que compartim les mateixes idees.

S'accepten idees!

Aquesta serà l'aula on faré les classes durant aquest curs. Una aula relativament gran, amb mobiliari mòbil, amb recursos tradicionals, com la pissarra, així com altres més actuals, com el projector i l'ordinador.

Maca, oi? Doncs bé, té un petit problema: no hi podem penjar cartells, rètols, murals, treballs dels alumnes... Res de res. Bé, l'únic que hi podem penjar ha de ser a la pissarra. I a la fusta de la porta hi vaig penjar aquest mural amb el calendari, però sense que hagi passat el filtre...Ai!

Doncs, això! Algú té alguna idea de com puc penjar-hi coses, com els cartells de Viure a Catalunya, sense fer malbé la delicada pintura de les parets? No podem utilitzar cola, xinxetes, cel·lo, Blu Tack... Què puc fer?

Tant que m'agrada que els alumnes es facin seva la classe, que hi puguin trobar un lloc acollidor, on les parets transmetin allò que s'hi fa, un espai amb colors i ple de vida...

Una nova eina bona per al professorat d'idiomes

Segur que molts de vosaltres ja l'havíeu vist, però a mi m'acaba de caure a les mans aquest document que trobo deliciós: Marc competencial del professorat d'idiomes dels serveis lingüístics universitaris de Catalunya, publicat conjuntament per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Pompeu Fabra.

I dic que és una delícia de document perquè recull escrupulosament totes les competències que haurien tenir els professors d'idiomes. I em sembla genial perquè és extrapolable a qualsevol altre àmbit que no sigui estrictament l'universitari.

L'objectiu d'aquest document és ajudar els professionals i els responsables de la formació a detectar necessitats formatives i a planificar la formació del professorat d'idiomes dels centres de llengües universitaris. Però no se li escapa a ningú que és un molt bon document per afavorir l'esperit crític del mateix professorat.

El text cita tota una sèrie de competències classificades en tres àmbits:

1. El context: el marc supraorganitzatiu, el centre.
2. El desenvolupament professional: el coneixement expert i la progressió professional relacionada amb aquest aprenentatge. 
3. L'entorn d'aprenentatge: l'espai o espais en què el professorat concreta la seva funció fonamental, ni més ni menys que facilitar el procés d'ensenyament i aprenentatge de les llengües. Estem parlant de la planificació i la realització de l'acció docent; la gestió de la diversitat, la diferència i l'imprevist; la comunicació al servei de l'eficàcia de la didàctica; el foment d'aspectes clau en l'aprenentatge; el seguiment de l'aprenentatge, i  la gestió de la informació, així com dels materials i els recursos.

Aquests àmbits es combinen amb sis eixos clau:

• coneixement; 
• flexibilitat i adaptació; 
• comunicació; 
• actituds i valors; 
• anàlisi i reflexió crítiques,
• creativitat, innovació i millora.

En total en resulten 18 combinacions que configuren 18 espais on es van desenvolupant fins a 250 competències del professorat de llengües. En definitiva, aquest Marc competencial dibuixa un retrat ideal del professor d'idiomes que, naturalment, no implica que s'hagi de seguir al peu de la lletra, però sí que ajuda a crear consciència i a fomentar l'autocrítica constructiva.

Parlem d'allò que volem i ens entendrem

Fa temps vaig adonar-me que hi havia alguna cosa a classe que no acabava d'anar bé. I estava relacionat amb allò que volia l'alumne i el que volia jo com a professora. Així, em vaig plantejar que ho havíem d'abordar immediatament, de manera directa. Havíem de poder parlar obertament dels objectius que ens marquem quan fem un curs de català, d'allò que n'esperem, de les expectatives d'uns i dels altres, tant per part de l'alumne com també del professor. I així va ser com he anat incorporant píndoles de reflexió a la classe.

En primer lloc, dedico una estona del primer dia de classe per parlar amb els alumnes. I els pregunto com es diuen, d'on són, quant de temps fa que viuen a Catalunya, si treballen o estudien, per què volen aprendre català i... què n'esperen del curs. D'aquesta manera els alumnes verbalitzen les seves expectatives, els objectius que explícitament o implícitament s'han marcat per aquestes classes: poder parlar bé, o simplement poder parlar el català, poder entendre'l, trobar feina, ajudar els fills a fer els deures de l'escola, obtenir un certificat d'hores per tramitar l'arrelament, conèixer gent...

Un cop han parlat, és el meu torn. Els explico en què consisteix el curs, què farem i, d'alguna manera, acabo reajustant-los les expectatives. En definitiva, els plantejo què n'espero d'ells, tant pel que fa a l'aprenentatge de la llengua, com també a la seva actitud durant el curs, tant a l'aula com fora d'aquesta. M'encanta remarcar-los que es facin a la idea que a l'aula no hi ha un sol professor, sinó que n'hi ha tants com alumnes, més un, que sóc jo.

Aquest primer contacte amb els alumnes em serveix per, d'una banda, desestressar-los i evitar en la mesura que sigui possible una possible frustació i, d'una altra banda, motivar-los a participar a les classes, a fer-los protagonistes del procés col·lectiu d'aprenentatge i òbviament de l'individual.

Parlar dels objectius és una activitat recorrent durant el curs. Ho fem cada vegada que comencem una unitat, explicant què tractarem i què esperem que siguin capaços de fer al final d'aquesta. En aquest cas han de revisar l'assoliment de l'objectiu inicial amb una rúbrica d'autoavaluació final d'unitat, on a més tenen un espai per escriure-hi observacions, i que revisem i comentem individualment.

No cal dir que cada dia explico als alumnes què farem aquell dia durant la sessió o, si més no, què tinc planificat de fer. Perquè com a tota activitat que es basa en la comunicació entre persones d'un grup, sempre estem oberts a la negociació d'allò que fem, perquè tenim en compte les necessitats dels alumnes. D'aquesta manera, recollint la seva opinió, acceptant propostes, escoltant-los..., afavorim que l'alumne s'impliqui en l'activitat, el fem partícip del seu procés educatiu, li estem facilitant un ambient propens a la reflexió envers el seu aprenentatge. En el fons estem parlant de motivar, la base que sustenta tot aprenentatge.

És possible un portfoli en un curs de català?

Aquesta és la pregunta que em vaig fer l'estiu passat, quan em vaig plantejar com fer el curs Bàsic 3 que havia d'impartir el juliol passat.

     Podria aplicar el model del portfoli en aquest curs?
     I encara més important, com ho podria fer?
     Quin resultat tindria?
     Serviria d'alguna cosa?
     I els alumnes, com ho valorarien?

I potser em quedo curta amb aquestes preguntes.

Primer de tot hem de tenir en compte que el curs de Bàsic 3 és el tercer bloc del nivell Bàsic (A2 segons el MECR). Es tracta d'un curs de 45 hores, amb unes 15 sessions de 3 hores cadascuna, i que té una avaluació que es basa en una prova homologada de tot el nivell Bàsic, que val el 80% de la nota global, i l'avaluació continuada durant aquest curs d'una sèrie d'activitats, que val el 20% restant de la nota.

Davant d'aquest panorama vaig pensar que el portfoli em podria ser útil per:

• Dur un control clar, tant per part meva com per part dels alumnes, de l'avaluació continuada de les activitats del curs.
• Fer que l'alumne participés de manera activa en l'avaluació.
• Crear una consciència d'aprenentatge a l'alumne.

Així, doncs, al primer dia de classe vaig explicar-los que havien de dur una carpeta on havien d'anar recollint totes les activitats que anirien fent a l'aula (les evidències!), que l'havien de dur al dia, i que al final del curs les recolliria per revisar-les. Al portfoli hi havien d'incloure:

1. Una presentació personal amb quatre grans apartats: 1) nom de l'alumne, 2) un espai per dibuixar un autoretat o per penjar-hi una foto, 3) un espai per al relat de vida lingüística, és a dir, una breu explicació de la seva experiència amb les llengües, 4) i finalment l'espai Carta a mi mateix, on l'alumne especifica el seu compromís en relació amb el curs. Aquesta presentació la feien davant de tothom.
2. Una graella resum de les activitats avaluades amb la nota, la data en què la van fer i un espai per fer-hi comentaris.
3. Una rúbrica base amb els descriptors corresponents per avaluar activitats d'expressió oral i una altra per avaluar activitats d'expressió escrita. Així podrien consultar en tot moment els criteris en què es basarien les avaluacions.
4. Els fulls amb cada activitat d'avaluació. Algunes d'aquestes activitats incorporaven una rúbrica d'autoavaluació de l'activitat. En tots els fulls hi ha un espai final per escriure-hi la valoració final.
5. Una graella d'autoavaluació per emplenar-la a la meitat del curs amb tres apartats: 1) ítems relacionats amb les competències lingüístiques, 2) ítems sobre la seva actitud a l'aula, 3) espai per expressar lliurement una valoració personal de la primera meitat del curs. Després es comentava a classe.
6. Una graella d'autoavaluació de final del curs, dividit en quatre parts: 1) ítems relacionats amb les competències lingüístiques, 2) ítems relacionats amb la seva actitud a l'aula, 3) ítems relacionats amb el curs, 4) espai on se li demana quina nota es posaria en aquest curs i la justificació. Després també es comentava a l'aula.
7. Full de conclusió amb tres parts: 1) espai per escriure un eslògan que resumeixi el curs, 2) espai per escriure unes conclusions sobre el curs, 3) espai per escriure unes conclusions personals sobre la seva trasnformació al llarg del curs. També es comentava a l'aula.

Ara us preguntareu, i va funcionar? Doncs la resposta seria que sí, entenent que tot és millorable i modificable. En primer lloc, els alumnes es van implicar en el seu portfoli, el van mantenir en ordre, van anar transformant-lo a mida que anava passant el curs i anaven fent les activitats... En conseqüència, es pot dir que els va servir per adonar-se de tot el que van arribar a treballar i de la seva evolució al llarg del curs. Tot i que n'hi va haver que no els va acabar de convèncer perquè representava fer més feina, la majoria els va semblar una bona activitat, perquè realment els va servir per adonar-se que aprenien coses i de com ho anaven fent.

En segon lloc, no cal que digui que com a professora em va anar de mil meravelles el portfoli, perquè d'una banda tenia controlat en tot moment què havia fet cada alumne, i d'una altra banda si tenia qualsevol dubte sobre una activitat concreta d'un alumne, li podia demanar el portfoli i sorti de dubtes. Això a part, el fet que els alumnes portessin la feina tant al dia, feia que les classes es gestionessin més eficientment, i fins i tot diria que el grau d'implicació amb el dia a dia, amb les activitats que fèiem, ens els debats, era més gran.

Com a valoració final, crec que va ser una molt bona experiència, i que la repetiré en els propers cursos, almenys d'aquest nivell, això sí, amb modificacions i canvis, que segur que n'hi haurà. Òbviament aquesta manera de treballar crec que seria més efectiva si els alumnes s'hi avessessin des del primer nivell. I això, no cal amagar-ho, requereix un professorat que en tingui consciència i els pugui acompanyar en aquest nou aprenentatge. Amb això vull dir que des del Bàsic 1, a part d'aprendre uns continguts, assolir unes competències, els alumnes haurien d'aprendre a reflexionar sobre com aprenen, aprendre a entendre com aprenen, perquè aquestes reflexions els poden donar moltes eines i recursos que els facilitarien l'aprenentatge en cursos propers, plantejar-se el què faig aquí, què vull fer, com ho puc aconseguir, i el com és que ho he aconseguit.

Si vols més informació sobre els portfolis pots clicar aquí.

De nou, aquí!

Fa tan sols un mes que m'he tornat a incorporar a la feina, després d'onze mesos dedicada plenament a altres tasques més familiars. I torno amb la mandra de deixar el que deixo a casa, però amb l'energia renovada per afrontar el que em retrobo aquí, al Centre d'Acolliment Lingüístic del Consorci per a la Normalització Lingüística de Barcelona. He tornat amb un curs molt conegut, de nivell Bàsic 1, amb uns alumnes no gaire diferents dels de fa un any, amb unes inquietuds i unes necessitats particulas i globals.

És així que torno a omplir el meu cap amb l'exigència de voler fer bé la meva feina, de millorar el que feia, si cal transformar, treure, crear... Amb idees al cap i amb ganes de recollir-ne d'altres que ja volen pel món. Així que a poc a poc, en la mesura que m'ho permetin el temps i les circumstàncies, aniré escrivint el que em passi pel cap, les noves experiències que viurem a l'aula, i algunes altres d'antigues però revisades... Simplement amb la voluntat de compartir i créixer a partir de totes les aportacions, de les meves però sobretot de les vostres.