Ahir al vespre vaig llegir al diari Ara un article que tractava la presència del català a internet. Tres dades importants que cal tenir en compte:
1r. El català és entre la desena i la quianzena llengua a la xarxa, segons Google.
2n. A Wikipèdia, el català és la 13a llengua amb més articles publicats, superant l'agost passat al noruec.
3r. El domini .cat té més de 47.000 dominis registrats.
Aquestes tres macrodades impliquen que el volum de català a la xarxa és enorme, inabastable, podríem dir ja. Això el converteix en una font inesgotable de coneixements per a les persones que aprenen català. Aquest matí mateix he recordat als alumnes que s'interessin pel que hi ha a la xarxa, perquè els pot facilitar l'aprenentatge de la llengua. Si fins ara els recomanàvem que escoltessin la ràdio, llegissin diaris i revistes en català i miressin la tele, en català, ara hi haurem d'afegir, sobretot, sobretot, que es connectin a internet.
I la presència d'internet a l'aula? Escassa, la veritat. Però de la mateixa manera que ho són la ràdio, la tele o els diaris. I això que internet és tot en un. Potser ens hauríem de començar a plantejar d'introduir més la xarxa a les aules: ensenyar enllaços, fer piulades al Twitter, mirar vídeos al YouTube, consultar blocs (m'encanta buscar receptes de cuina!). En fi, tot un món per descobrir i nosaltres, encara, amb la bena als ulls.
dilluns, 28 de març del 2011
dijous, 24 de març del 2011
Renovar-se? Sí, si us plau
Quan et planteges fer classe, del que sigui, tens una idea mínima de com ho faràs, si és que en tenim. Aquesta mínima idea se sustenta en el que hem viscut, normalment, com a alumnes. I ens fixem en els nostres professors, aquells professors que hem tingut durant tots els nostres anys d'escolarització formal o informal, tractant matèries diverses, des de matemàtiques fins a llatí.
Si tens una experiència més o menys llarga, per exemple, en l'aprenentatge de llengües, pots trobar-te amb diferents models de professors. Per exemple, recordo que quan estudiava anglès a l'EGB i al BUP (pels que no sabeu què són: EGB és similar a la Primària i BUP a la secundària) les classes se centraven en la llengua escrita. Fèiem molts exercicis de gramàtica i amb prou feines parlàvem. En canvi, anys més tard, vaig estudiar alemany a l'EOI (Escola Oficial d'Idiomes) i l'experiència va ser totalment diferent: fèiem bàsicament activitats d'expressió oral, amb nombrosos jocs de rol, treballàvem molt la comprensió tant oral com escrita, i la gramàtica que vèiem estava totalment enfocada a l'ús.
Quines eren les meves sensacions davant l'aprenentatge de totes dues llengües? Que no podia defensar-me en anglès si em trobava en la situació d'haver de parlar-lo (no cal anar a països anglòfons per trobar-t'hi), i que en alemany podia tenir una conversa bàsica (tot i que el curs que vaig fer va durar un estiu, ja tenia nocions d'alemany).
Conclusió: quan pensava com treballaria de professora m'identificava més en la professora d'alemany, que en tots els altres professors que han passat per la meva vida d'estudiant i, concretament, d'estudiant de llengües. Això em va fer reflexionar que per exercir de professora de llengües m'havia de formar: postgraus, màster, mil i un cursets, congressos, jornades... Havia d'estar preparada per afrontar tot el que comporta ensenyar.
Així, vaig aprendre que el fet d'ensenyar llengua no es pot entendre com un exercici monolític. No et serveixen els mateixos mètodes, les mateixes estratègies, en fi, la mateixa manera de fer, fa vint anys, que deu, l'any passat o, fins i tot, ahir. Avui per demà hem d'estar alerta als canvis, per petits que siguin. La renovació ha de ser constant, perquè el nostre entorn (alumnes, espais, maneres de relacionar-se, cultura... i llengua!) és divers i està en permanent canvi.
És així com, abans d'entrar a cada aula, ho reviso tot, reelaboro si cal, adapto, modifico... Una feina de por, però per a mi, necessària.
Si tens una experiència més o menys llarga, per exemple, en l'aprenentatge de llengües, pots trobar-te amb diferents models de professors. Per exemple, recordo que quan estudiava anglès a l'EGB i al BUP (pels que no sabeu què són: EGB és similar a la Primària i BUP a la secundària) les classes se centraven en la llengua escrita. Fèiem molts exercicis de gramàtica i amb prou feines parlàvem. En canvi, anys més tard, vaig estudiar alemany a l'EOI (Escola Oficial d'Idiomes) i l'experiència va ser totalment diferent: fèiem bàsicament activitats d'expressió oral, amb nombrosos jocs de rol, treballàvem molt la comprensió tant oral com escrita, i la gramàtica que vèiem estava totalment enfocada a l'ús.
Quines eren les meves sensacions davant l'aprenentatge de totes dues llengües? Que no podia defensar-me en anglès si em trobava en la situació d'haver de parlar-lo (no cal anar a països anglòfons per trobar-t'hi), i que en alemany podia tenir una conversa bàsica (tot i que el curs que vaig fer va durar un estiu, ja tenia nocions d'alemany).
Conclusió: quan pensava com treballaria de professora m'identificava més en la professora d'alemany, que en tots els altres professors que han passat per la meva vida d'estudiant i, concretament, d'estudiant de llengües. Això em va fer reflexionar que per exercir de professora de llengües m'havia de formar: postgraus, màster, mil i un cursets, congressos, jornades... Havia d'estar preparada per afrontar tot el que comporta ensenyar.
Així, vaig aprendre que el fet d'ensenyar llengua no es pot entendre com un exercici monolític. No et serveixen els mateixos mètodes, les mateixes estratègies, en fi, la mateixa manera de fer, fa vint anys, que deu, l'any passat o, fins i tot, ahir. Avui per demà hem d'estar alerta als canvis, per petits que siguin. La renovació ha de ser constant, perquè el nostre entorn (alumnes, espais, maneres de relacionar-se, cultura... i llengua!) és divers i està en permanent canvi.
És així com, abans d'entrar a cada aula, ho reviso tot, reelaboro si cal, adapto, modifico... Una feina de por, però per a mi, necessària.
divendres, 18 de març del 2011
Cada dia una nova experiència
La feina de professor/a de català, com qualsevol altra feina, pot ser la cosa més rutinària que hi ha al món. I més si treballem al CALB (Centre d'Acolliment Lingüístic de Barcelona), centre que depèn del CNL (Consorci per a la Normalizació Lingüística). Comencem amb un B1, un cop acaba fem un B2, després continuem amb en B3, i quan acabem el cercle virtuós, tornem a començar. Per cert, B significa nivell Bàsic, i aquest es divideix en tres blocs (1, 2 i 3). Aquest nivell correspon a un A1 segons el MECR (Marc Europeu Comú de Referència), és a dir, el nivell més bàsic (valgui la redundància), on s'inscriuen les persones que no parlen gens ni mica de català.
Com he dit, pot ser la cosa més rutinària, però també pot ser la feina més engrescadora, motivadora i satisfactòria, òbviament, segons amb l'ull amb què es miri. Cada classe se'm presenta com un nou repte, a superar cada dia, amb unes motivacions diferents i amb desenes de sorpreses, que fan que valori la meva feina i me la prengui amb empenta.
En aquest bloc aniré desgranant tots aquests aspectes, relacionats amb l'ensenyament d'una llengua, la meva llengua, i del procés d'aprenentatge que es produeix en un espai minúscul per a tantes llengües, l'aula.
Benvingudes i benvinguts!
Com he dit, pot ser la cosa més rutinària, però també pot ser la feina més engrescadora, motivadora i satisfactòria, òbviament, segons amb l'ull amb què es miri. Cada classe se'm presenta com un nou repte, a superar cada dia, amb unes motivacions diferents i amb desenes de sorpreses, que fan que valori la meva feina i me la prengui amb empenta.
En aquest bloc aniré desgranant tots aquests aspectes, relacionats amb l'ensenyament d'una llengua, la meva llengua, i del procés d'aprenentatge que es produeix en un espai minúscul per a tantes llengües, l'aula.
Benvingudes i benvinguts!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)