dilluns, 4 d’abril del 2011

Ara que s'acaba el curs...

Ara que s'acaba el curs els alumnes ja poden expressar-se una mica més en català. Si volen, també, poden continuar aprenent la llengua en el curs següent. Però abans, toca saber si han aprovat o no. Dies abans caldrà fer una prova. Un examen: terror a la sala. "Segur que he suspès!" (és curiós que ningú diu el contrari).

De debò que va així, això?

Efectivament, és una pregunta trampa. No. No va així, ja, per sort. Avui dia fem una avaluació continuada, amb activitats que tracten les quatre habilitats comunicatives (expressió i comprensió oral i lectora) repartides durant tot el curs, on es valora la competència comunicativa de cada alumne. Si un alumne no supera una d'aquestes activitats, se li dóna una segona oportunitat per recuperar-la. I, si al final del curs, l'alumne no té prou activitats avaluades, se li ofereix fer una activitat final per tornar a avaluar la competència comunicativa. El seguiment de l'aprenentatge dels alumnes és directe i intens, però, com acabo de dir, hi ha un seguiment. I que hi hagi un seguiment, ja és prou important.  En definitiva, els alumnes van més tranquils a les classes, poden dedicar-se més a aprendre, a comunicar-se, a relacionar-se.

I els professors? Sempre ens queixem: tot canvi segur que representa més feina... Els canvis no serveixen de res... Com sempre, si t'ho pares a mirar bé, no sempre són dolents els canvis. Alguna cosa bona deuen tenir. Fer de professor no l'entenc com aquell que parla des d'una tarima i estableix una barrera física entre ell i els de baix, sinó aquell que s'asseu al costat dels alumnes i els comenta els exercicis, que s'interessa pel que fan i pel que poden arribar a fer.

Malgrat tot, sempre quan acaba un curs hi ha una espineta clavada. Ho faig bé? Els he avaluat bé? He triat correctament les activitats per avaluar-los? Les podria haver millorat? N'he fet poques o moltes?  És la millor manera per avaluar-los? N'hi ha d'altres? Com ho puc saber? I els altres professors, què en pensen? Mil i una pregunta ens vénen al cap, i de respostes, poques. Caldrà treballar-hi.