De nom José. Patiño o Wert?

Quin famós personatge escriu aquestes línies? Una pista: de nom es diu José.

"...son del mismo sentir por lo que mira a la práctica y forma de procesos civiles y criminales, con que en la Real Audiencia y ante los corregidores se sigan los pleitos en lengua castellana, y ante los demás tribunales inferiores se permita por ahora el uso de la catalana, hasta que los escribanos se vayan instruyendo en el uso de la castellana, como también aquellas primeras personas que en los pueblos cortos suelen tener los ministerios de justicia y otros que conducen a la formación de los autos y procesos; mandando V.M. al mismo tiempo que en las escuelas de primeras letras y de gramática no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano..."

Encara no ho saps? Dubtes entre José Patiño i José Ignacio Wert, oi?

Bé, sortirem de dubtes. Aquest text forma part d'una informació prèvia que els encarregats de redactar el Decret de Nova Planta van enviar al rei Felip V fruit d'unes sessions deliberatòries per a la confecció del decret en què es va tractar la qüestió de l'ús de la llengua catalana.

El Decret de Nova Planta (16 de gener de 1716) va ser elaborat pel Consejo de Castilla, que comptava amb l'assessorament de José Patiño. Qui era aquest tal Patiño, de nom José? José Patiño estava al capdavant de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, organisme que es va crear just després de la derrota de l'11 de setembre de 1714, un cop abolides les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent.

Finalment al Decret de Nova Planta la qüestió de l'ús de la llengua va quedar definit de la següent manera: "Las causas de la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana". Punt i final. Ras i curt.

D'això en fa 300 anys! 300 anys de persecució i repressió al voltant de la nostra llengua.

El més sorprenent, llastimós, trist..., és veure que la situació d'ençà 1714 fins als nostres dies no ha canviat gens. Sembla que alguns i algunes viatgin pel túnel del temps sense escabellar-se ni un sol mil·límetre.

Poder parlar sense embuts...

S'acosta el 2014. L'any del Tricentenari: L'agenda comença a omplir-se d'activitats, moltes d'elles interessants per fer amb els nostres alumnes. La casa, el CNLB, també prepara algunes activitats dedicades a aquesta efemèride per poder treballar-les a l'aula. L'Espai Avinyó Llengua i Cultura obre les portes del Born Centre Cultural als nostres alumnes per poder visitar les runes del barri de la Ribera, de la ciutat desposseïda dels seus drets i privilegis...

Però, com tractem a l'aula els fets de 1714? Què expliquem als alumnes de la Diada? Comentem la situació actual de Catalunya?

A pesar del poc temps que tenim a l'aula, crec que no m'erro si dic que tots i totes, professors i professores, intentem donar als alumnes els apunts imprescindibles relacionats amb fets històrics rellevants de la nostra història, sobretot coincidint amb festivitats, celebracions i commemoracions de fets. A part del coneixement en si de la llengua, és important per a l'alumne que vol viure i treballar al nostre país conèixer una mica més la nostra cultura i, en definitiva, la nostra manera de ser.

De la mateixa manera, cada vegada més comentem a l'aula fets actuals, que en molts casos els deorienten, sobretot relacionats amb la llengua. Un clàssic dels clàssics és la defensa de la unitat lingüística davant del ja famós comentari "a València diuen que parlen valencià", o bé "el català i el valencià són llengües diferents"...

Últimament, però, tenim una altra qüestió a classe, molt relacionada amb la nostra realitat política i social. Òbviament els alumnes no viuen aïllats del món, i és habitual que segueixin l'actualitat i es preguntin, per exemple, per què Catalunya vol ser independent. O, vist des d'una altra òptica, per què vol separar-se d'Espanya.

Fins fa ben poc puc dir que personalment no tocava gaire aquest tema a l'aula, fins i tot de vegades intentava esquivar-lo, per allò de, d'una banda, no mostrar públicament la meva opinió política, mantenir certa neutralitat, o d'una altra banda, per mil motius més, com ara no entrar en polèmiques estèrils, no crear mal rotllos a l'aula,  no ofendre a segons qui, no provocar o buscar les pessigolles a segons qui altre...

Però en definitiva, vist amb distància, crec que el que feia era perdre una oportunitat única per expressar en llibertat allò que penso.

Personalment crec que els nostres alumnes han de conèixer la realitat del país que els ha acollit, ha de poder conèixer el nostre punt de vista, sigui quin sigui, perquè només així podran entendre bé com és el lloc i com són les persones d'on viuen.

Poder explicar-nos és símbol de llibertat. De la mateixa manera que ho és entendre'ns. Diferent és que compartim les mateixes idees.