Poder parlar sense embuts...

S'acosta el 2014. L'any del Tricentenari: L'agenda comença a omplir-se d'activitats, moltes d'elles interessants per fer amb els nostres alumnes. La casa, el CNLB, també prepara algunes activitats dedicades a aquesta efemèride per poder treballar-les a l'aula. L'Espai Avinyó Llengua i Cultura obre les portes del Born Centre Cultural als nostres alumnes per poder visitar les runes del barri de la Ribera, de la ciutat desposseïda dels seus drets i privilegis...

Però, com tractem a l'aula els fets de 1714? Què expliquem als alumnes de la Diada? Comentem la situació actual de Catalunya?

A pesar del poc temps que tenim a l'aula, crec que no m'erro si dic que tots i totes, professors i professores, intentem donar als alumnes els apunts imprescindibles relacionats amb fets històrics rellevants de la nostra història, sobretot coincidint amb festivitats, celebracions i commemoracions de fets. A part del coneixement en si de la llengua, és important per a l'alumne que vol viure i treballar al nostre país conèixer una mica més la nostra cultura i, en definitiva, la nostra manera de ser.

De la mateixa manera, cada vegada més comentem a l'aula fets actuals, que en molts casos els deorienten, sobretot relacionats amb la llengua. Un clàssic dels clàssics és la defensa de la unitat lingüística davant del ja famós comentari "a València diuen que parlen valencià", o bé "el català i el valencià són llengües diferents"...

Últimament, però, tenim una altra qüestió a classe, molt relacionada amb la nostra realitat política i social. Òbviament els alumnes no viuen aïllats del món, i és habitual que segueixin l'actualitat i es preguntin, per exemple, per què Catalunya vol ser independent. O, vist des d'una altra òptica, per què vol separar-se d'Espanya.

Fins fa ben poc puc dir que personalment no tocava gaire aquest tema a l'aula, fins i tot de vegades intentava esquivar-lo, per allò de, d'una banda, no mostrar públicament la meva opinió política, mantenir certa neutralitat, o d'una altra banda, per mil motius més, com ara no entrar en polèmiques estèrils, no crear mal rotllos a l'aula,  no ofendre a segons qui, no provocar o buscar les pessigolles a segons qui altre...

Però en definitiva, vist amb distància, crec que el que feia era perdre una oportunitat única per expressar en llibertat allò que penso.

Personalment crec que els nostres alumnes han de conèixer la realitat del país que els ha acollit, ha de poder conèixer el nostre punt de vista, sigui quin sigui, perquè només així podran entendre bé com és el lloc i com són les persones d'on viuen.

Poder explicar-nos és símbol de llibertat. De la mateixa manera que ho és entendre'ns. Diferent és que compartim les mateixes idees.