Parlem d'allò que volem i ens entendrem

Fa temps vaig adonar-me que hi havia alguna cosa a classe que no acabava d'anar bé. I estava relacionat amb allò que volia l'alumne i el que volia jo com a professora. Així, em vaig plantejar que ho havíem d'abordar immediatament, de manera directa. Havíem de poder parlar obertament dels objectius que ens marquem quan fem un curs de català, d'allò que n'esperem, de les expectatives d'uns i dels altres, tant per part de l'alumne com també del professor. I així va ser com he anat incorporant píndoles de reflexió a la classe.

En primer lloc, dedico una estona del primer dia de classe per parlar amb els alumnes. I els pregunto com es diuen, d'on són, quant de temps fa que viuen a Catalunya, si treballen o estudien, per què volen aprendre català i... què n'esperen del curs. D'aquesta manera els alumnes verbalitzen les seves expectatives, els objectius que explícitament o implícitament s'han marcat per aquestes classes: poder parlar bé, o simplement poder parlar el català, poder entendre'l, trobar feina, ajudar els fills a fer els deures de l'escola, obtenir un certificat d'hores per tramitar l'arrelament, conèixer gent...

Un cop han parlat, és el meu torn. Els explico en què consisteix el curs, què farem i, d'alguna manera, acabo reajustant-los les expectatives. En definitiva, els plantejo què n'espero d'ells, tant pel que fa a l'aprenentatge de la llengua, com també a la seva actitud durant el curs, tant a l'aula com fora d'aquesta. M'encanta remarcar-los que es facin a la idea que a l'aula no hi ha un sol professor, sinó que n'hi ha tants com alumnes, més un, que sóc jo.

Aquest primer contacte amb els alumnes em serveix per, d'una banda, desestressar-los i evitar en la mesura que sigui possible una possible frustació i, d'una altra banda, motivar-los a participar a les classes, a fer-los protagonistes del procés col·lectiu d'aprenentatge i òbviament de l'individual.

Parlar dels objectius és una activitat recorrent durant el curs. Ho fem cada vegada que comencem una unitat, explicant què tractarem i què esperem que siguin capaços de fer al final d'aquesta. En aquest cas han de revisar l'assoliment de l'objectiu inicial amb una rúbrica d'autoavaluació final d'unitat, on a més tenen un espai per escriure-hi observacions, i que revisem i comentem individualment.

No cal dir que cada dia explico als alumnes què farem aquell dia durant la sessió o, si més no, què tinc planificat de fer. Perquè com a tota activitat que es basa en la comunicació entre persones d'un grup, sempre estem oberts a la negociació d'allò que fem, perquè tenim en compte les necessitats dels alumnes. D'aquesta manera, recollint la seva opinió, acceptant propostes, escoltant-los..., afavorim que l'alumne s'impliqui en l'activitat, el fem partícip del seu procés educatiu, li estem facilitant un ambient propens a la reflexió envers el seu aprenentatge. En el fons estem parlant de motivar, la base que sustenta tot aprenentatge.