Quan et planteges fer classe, del que sigui, tens una idea mínima de com ho faràs, si és que en tenim. Aquesta mínima idea se sustenta en el que hem viscut, normalment, com a alumnes. I ens fixem en els nostres professors, aquells professors que hem tingut durant tots els nostres anys d'escolarització formal o informal, tractant matèries diverses, des de matemàtiques fins a llatí.
Si tens una experiència més o menys llarga, per exemple, en l'aprenentatge de llengües, pots trobar-te amb diferents models de professors. Per exemple, recordo que quan estudiava anglès a l'EGB i al BUP (pels que no sabeu què són: EGB és similar a la Primària i BUP a la secundària) les classes se centraven en la llengua escrita. Fèiem molts exercicis de gramàtica i amb prou feines parlàvem. En canvi, anys més tard, vaig estudiar alemany a l'EOI (Escola Oficial d'Idiomes) i l'experiència va ser totalment diferent: fèiem bàsicament activitats d'expressió oral, amb nombrosos jocs de rol, treballàvem molt la comprensió tant oral com escrita, i la gramàtica que vèiem estava totalment enfocada a l'ús.
Quines eren les meves sensacions davant l'aprenentatge de totes dues llengües? Que no podia defensar-me en anglès si em trobava en la situació d'haver de parlar-lo (no cal anar a països anglòfons per trobar-t'hi), i que en alemany podia tenir una conversa bàsica (tot i que el curs que vaig fer va durar un estiu, ja tenia nocions d'alemany).
Conclusió: quan pensava com treballaria de professora m'identificava més en la professora d'alemany, que en tots els altres professors que han passat per la meva vida d'estudiant i, concretament, d'estudiant de llengües. Això em va fer reflexionar que per exercir de professora de llengües m'havia de formar: postgraus, màster, mil i un cursets, congressos, jornades... Havia d'estar preparada per afrontar tot el que comporta ensenyar.
Així, vaig aprendre que el fet d'ensenyar llengua no es pot entendre com un exercici monolític. No et serveixen els mateixos mètodes, les mateixes estratègies, en fi, la mateixa manera de fer, fa vint anys, que deu, l'any passat o, fins i tot, ahir. Avui per demà hem d'estar alerta als canvis, per petits que siguin. La renovació ha de ser constant, perquè el nostre entorn (alumnes, espais, maneres de relacionar-se, cultura... i llengua!) és divers i està en permanent canvi.
És així com, abans d'entrar a cada aula, ho reviso tot, reelaboro si cal, adapto, modifico... Una feina de por, però per a mi, necessària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada