La feina de professor/a de català, com qualsevol altra feina, pot ser la cosa més rutinària que hi ha al món. I més si treballem al CALB (Centre d'Acolliment Lingüístic de Barcelona), centre que depèn del CNL (Consorci per a la Normalizació Lingüística). Comencem amb un B1, un cop acaba fem un B2, després continuem amb en B3, i quan acabem el cercle virtuós, tornem a començar. Per cert, B significa nivell Bàsic, i aquest es divideix en tres blocs (1, 2 i 3). Aquest nivell correspon a un A1 segons el MECR (Marc Europeu Comú de Referència), és a dir, el nivell més bàsic (valgui la redundància), on s'inscriuen les persones que no parlen gens ni mica de català.
Com he dit, pot ser la cosa més rutinària, però també pot ser la feina més engrescadora, motivadora i satisfactòria, òbviament, segons amb l'ull amb què es miri. Cada classe se'm presenta com un nou repte, a superar cada dia, amb unes motivacions diferents i amb desenes de sorpreses, que fan que valori la meva feina i me la prengui amb empenta.
En aquest bloc aniré desgranant tots aquests aspectes, relacionats amb l'ensenyament d'una llengua, la meva llengua, i del procés d'aprenentatge que es produeix en un espai minúscul per a tantes llengües, l'aula.
Benvingudes i benvinguts!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada