Ahir al vespre vaig llegir al diari Ara un article que tractava la presència del català a internet. Tres dades importants que cal tenir en compte:
1r. El català és entre la desena i la quianzena llengua a la xarxa, segons Google.
2n. A Wikipèdia, el català és la 13a llengua amb més articles publicats, superant l'agost passat al noruec.
3r. El domini .cat té més de 47.000 dominis registrats.
Aquestes tres macrodades impliquen que el volum de català a la xarxa és enorme, inabastable, podríem dir ja. Això el converteix en una font inesgotable de coneixements per a les persones que aprenen català. Aquest matí mateix he recordat als alumnes que s'interessin pel que hi ha a la xarxa, perquè els pot facilitar l'aprenentatge de la llengua. Si fins ara els recomanàvem que escoltessin la ràdio, llegissin diaris i revistes en català i miressin la tele, en català, ara hi haurem d'afegir, sobretot, sobretot, que es connectin a internet.
I la presència d'internet a l'aula? Escassa, la veritat. Però de la mateixa manera que ho són la ràdio, la tele o els diaris. I això que internet és tot en un. Potser ens hauríem de començar a plantejar d'introduir més la xarxa a les aules: ensenyar enllaços, fer piulades al Twitter, mirar vídeos al YouTube, consultar blocs (m'encanta buscar receptes de cuina!). En fi, tot un món per descobrir i nosaltres, encara, amb la bena als ulls.
1 comentari:
I sense intermediaris que puguin esbiaixar la informació. Es l'inici del fi per aquells que han controlat i dominat els mass media. És l'adéu definitiu a les agències, als gabinets de premsa o a les grans editorials. Les politiques de comunicació es personalitzen, perquè només així tenen veracitat. Sempre hi haurà individus o col·lectius endormisacats i de ment plana per programes estil Gran Hermano o OT, però d'altres ja tenim l'oportunitat de no només triar plat, sinó de fer-lo i cuinar-lo al nostre gust.
Publica un comentari a l'entrada