Les rúbriques: un primer intent d'aplicar-les a l'aula

Divendres passat vaig assistir al curs Les rúbriques: per una avaluació competencial, amb la mestra Carme Barba,  que ofereix el CNL als seus tècnics a través del Pla de Formació. He de reconèixer que abans d'anar-hi no sabia què eren les rúbriques. Després em vaig adonar que, de rúbriques, ja n'havíem tingut a les mans: resulta que els barems de correcció de l'expressió oral i escrita de les proves oficials són dos models de rúbriques.

Per què serveixen? Les rúbriques són una bona eina per avaluar tasques i d'altres activitats d'avaluació de competències, activitats de tipus qualitatiu (per avaluar activitats quantitatives ja tenim altres tipus de proves amb puntuacions numèriques). A més, des de la visió de centre, és un molt bon recurs per afavorir la creació d'uns criteris d'avaluació consensuats i comuns segons els nivells. Les rúbriques poden ser útils per al professorat, però també poden servir perquè l'alumnat faci una autoavaluació del seu progrés. D'aquesta manera es treballa implícitament la reflexió de l'alumnat en relació amb el seu procés d'aprenentatge.

En acabar el curs em van agafar moltes ganes d'aplicar-ho a l'aula. Vaig pensar com fer-ho, amb quin sentit, i amb quin curs. Justament dilluns passat acabava un curs de nivell Bàsic 1. Vaig pensar que podria plantejar a l'última sessió, per tancar el curs, una activitat de reflexió a través d'una rúbrica d'autoavaluació. Vaig decidir que els presentaria dos quadres: en el primer, havien de fer una valoració del seu assoliment referent als continguts; en el segon, havien de valorar com havien actuat a l'aula, les seves actituds en relació amb la participació, la realització de les tasques, el treball en grup, la cooperació amb els companys, etc. Així, en va sortir el document que us adjunto a continuació. En un tercer apartat, tenia interès en saber alguna cosa de les expectatives que tenien al l'inici del curs i com aquestes havien evolucionat i si s'havien acomplert a final de curs. Finalment els plantejava una pregunta final de valoració global del curs.

Després de respondre els qüestionaris, vam enfocar l'activitat com un debat, on anàvem repassant els diferents apartats i obertament cadascú oferia la seva opinió. La meva sorpresa va ser, en contra del que m'esperava, que els alumnes van participar activament en el debat, oferint les seves opinions, creences, sensacions i, segons anaven passant els minuts, amb més ganes de dir-hi  la seva. Llàstima que vam tenir poc temps per parlar-ne.

En primer lloc, sobre el primer quadre, els alumnes van respondre molt sincerament quins coneixements creien haver assolit. Els alumnes que valoraven amb un POC o GENS algun dels ítems reconeixien obertament que no hi havien dedicat prou temps. D'altres reconeixien que tenien una barrera emocional, ja fos per por a l'error o per vergonya, que els havia impedit avançar més. Una altra alumna va comentar que la situació de la llengua al carrer (canvi al castellà) no els ajudava en la motivació per aprendre la llengua. Malgrat tot, la majoria admetia haver assolit força o molt les competències bàsiques relatives al nivell.

En segon lloc, i referent al quadre de les actituds, els alumnes també van fer un esforç de sinceritat. Van reconèixer que moltes vegades presentaven les tasques tard, de vegades eren poc acurades, i en general tots participaven en el treball en grup perquè ja hi estaven acostumats. Només un alumne va admetre que no hi estava avesat i que li havia costat una mica implicar-se en el treball de grup. D'altra banda els alumnes reconeixien que havien après molt i que havien aprofitat el temps. Sobre com aprendre, un alumne va deixar entendre que potser algunes coses les podríem haver treballat més per sobre, sense dedicar-hi tant de temps. Els altres no hi estaven del tot d'acord perquè gairebé tot era nou per a ells, i calia dedicar-hi el temps corresponent. Al final d'aquest quadre vam comentar que les conclusions que en traguessin individualment i col·lectivament els serien profitoses sobretot als propers cursos, perquè seria quan podrien fer les modificacions pertinents.

Finalment, i amb relació a les expectatives, en general tothom va estar d'acord que havien acomplert els objectius amb què van començar el curs. Sobre què els havia semblat el curs, bàsicament van parlar dels horaris, però no es van posar d'acord en la durada òptima de les classes.

Com a conclusió, la resposta dels alumnes va ser molt bona. Tots van respondre les qüestions plantejades i el debat va ser força interessant i enriquidor. Personalment crec que els alumnes també es van adonar de la importància de parar a pensar en coses aparentment insignificants, o que ja donem per sabudes, i que en general hi donem poca importància. La sensació que vaig tenir és que als alumnes els va agradar que els preguntés sobre aquests aspectes, i que en definitiva els impliqués en la valoració final del curs. Espero sincerament que en traguessin alguna cosa de profit en el seu procés d'aprenentatge. Del fet d'utilitzar les rúbriques a l'aula, espero poder explicar ben aviat alguna altra experiència. Realment és un recurs que val la pena treballar-lo a fons.