Una nova rúbrica per avaluar

Després de la primera experiència amb les rúbriques, tenia pendent de crear-ne una per avaluar una activitat d'aula. Vaig decidir aplicar-la per avaluar una activitat d'expressió oral del nivell Bàsic 1 (primer bloc del nivell A2 segons el MECR).

En aquesta activitat els alumnes havien de compartir una festa o celebració del seu país, regió o ciutat. Prèviament havien d'haver-ho preparat a casa per poder explicar la festa a classe, amb tota la informació que creguessin important. Fins i tot podien portar material de suport (fotografies, banderes, etc.). Un cop a classe, els vaig  repartir en grups de quatre o cinc, procurant que no es repetissin nacionalitats a cada grup, perquè la diversitat fos més gran.

Què havien de fer els alumnes?

• En el grup: 

1. Individualment, havien d'explicar la seva festa a la resta de companys del grup i, si portaven materials complementaris, mostrar-los-hi.
2. Després, havien d'organitzar-se perquè cada alumne pogués explicar resumidament la festa d'un company a la resta del grup-classe. 
3. Els alumnes havien de buscar semblances i diferències entre les festes dels membres del grup.

• Al grup-classe: 

1. Individualment, havien d'explicar resumidament la festa d'un/a company/a del grup. Després de l'exposició els altres alumnes podien fer preguntes.
2. Cada grup havia d'explicar les diferències i semblances entre les festes que acabaven d'explicar.

• Finalment:

1. Després de totes les exposicions, els alumnes havien d'explicar quina festa els agradava més i per què.

Què volia avaluar en aquesta activitat?

En primer lloc, volia veure quina era la dinàmica dels alumnes en els grups, és a dir, si participaven activament, si hi feien aportacions o es limitaven a escoltar, i si cooperaven amb la resta dels membres del grup en les tasques assignades.

En segon lloc, m'interessava veure quina informació transmetien, referent a la festa d'un/a company/a del grup, i quina qualitat tenia aquesta informació.

En tercer lloc, volia avaluar la correcció general de les exposicions, sobretot referent al vocabulari, a les estructures i a la comprensió d'allò que explicaven.

Finalment, m'interessava veure com eren les seves exposicions en relació amb la fluïdesa i al temps que necessitaven per parlar.

La rúbrica que en va resultar va ser la següent.

Una primera conclusió d'aquesta pràctica és que dissenyar una rúbrica porta feina. S'ha de tenir molt clar què es vol avaluar. A partir d'aquí cal desenvolupar els descriptors. Suposo que quan es comença en aquesta tasca costa buscar els termes adequats i és necessari buscar moltes inspiracions en altres rúbriques. És el que em va passar. No sabia com començar. Però, de la mateixa manera que vas agafant pràctica, aquesta tasca va resultant més fluïda. Vas adquirint nous conceptes i paràmetres, fins que crear les rúbriques no porta tantes dificultats. Això sí, de moment, com qualsevol cosa nova, comporta dedicar-hi temps.

Pel que fa l'aplicació a l'aula, crec que és important tenir interioritzada la rúbrica i els seus descriptors per poder agilitzar l'avaluació. Si no, es perd molt temps mirant a cada ítems quina avaluació li correspon, sobretot perquè de vegades els límits entre una nota i l'altra pot resultar molt poc distant. En el meu cas, per no gastar tant de paper, vaig decidir tenir una única còpia de la rúbrica i anar anotant les avaluacions en un full a part. No crec que aquesta sigui una bona opció quan es comença a utilitzar aquest recurs, perquè el ball de papers amunt i avall és feixuc. I el temps, que el marquen els alumnes amb les seves intervencions, és en moltes ocasions massa just.

És clar que la rúbrica és una bona eina que ens pot facilitar l'avaluació dels alumnes, però caldrà treballar-hi per anar avesant-nos a aquest nou recurs. Ens l'hem de fer nostra, fer-la a la nostra mida, adaptar-la a les nostres necessitats i, després de tot aquest temps i de tot aquest esforç, ja l'haurem incorporat al nostre dia a dia com la cosa més natural del món.

Les rúbriques: un primer intent d'aplicar-les a l'aula

Divendres passat vaig assistir al curs Les rúbriques: per una avaluació competencial, amb la mestra Carme Barba,  que ofereix el CNL als seus tècnics a través del Pla de Formació. He de reconèixer que abans d'anar-hi no sabia què eren les rúbriques. Després em vaig adonar que, de rúbriques, ja n'havíem tingut a les mans: resulta que els barems de correcció de l'expressió oral i escrita de les proves oficials són dos models de rúbriques.

Per què serveixen? Les rúbriques són una bona eina per avaluar tasques i d'altres activitats d'avaluació de competències, activitats de tipus qualitatiu (per avaluar activitats quantitatives ja tenim altres tipus de proves amb puntuacions numèriques). A més, des de la visió de centre, és un molt bon recurs per afavorir la creació d'uns criteris d'avaluació consensuats i comuns segons els nivells. Les rúbriques poden ser útils per al professorat, però també poden servir perquè l'alumnat faci una autoavaluació del seu progrés. D'aquesta manera es treballa implícitament la reflexió de l'alumnat en relació amb el seu procés d'aprenentatge.

En acabar el curs em van agafar moltes ganes d'aplicar-ho a l'aula. Vaig pensar com fer-ho, amb quin sentit, i amb quin curs. Justament dilluns passat acabava un curs de nivell Bàsic 1. Vaig pensar que podria plantejar a l'última sessió, per tancar el curs, una activitat de reflexió a través d'una rúbrica d'autoavaluació. Vaig decidir que els presentaria dos quadres: en el primer, havien de fer una valoració del seu assoliment referent als continguts; en el segon, havien de valorar com havien actuat a l'aula, les seves actituds en relació amb la participació, la realització de les tasques, el treball en grup, la cooperació amb els companys, etc. Així, en va sortir el document que us adjunto a continuació. En un tercer apartat, tenia interès en saber alguna cosa de les expectatives que tenien al l'inici del curs i com aquestes havien evolucionat i si s'havien acomplert a final de curs. Finalment els plantejava una pregunta final de valoració global del curs.

Després de respondre els qüestionaris, vam enfocar l'activitat com un debat, on anàvem repassant els diferents apartats i obertament cadascú oferia la seva opinió. La meva sorpresa va ser, en contra del que m'esperava, que els alumnes van participar activament en el debat, oferint les seves opinions, creences, sensacions i, segons anaven passant els minuts, amb més ganes de dir-hi  la seva. Llàstima que vam tenir poc temps per parlar-ne.

En primer lloc, sobre el primer quadre, els alumnes van respondre molt sincerament quins coneixements creien haver assolit. Els alumnes que valoraven amb un POC o GENS algun dels ítems reconeixien obertament que no hi havien dedicat prou temps. D'altres reconeixien que tenien una barrera emocional, ja fos per por a l'error o per vergonya, que els havia impedit avançar més. Una altra alumna va comentar que la situació de la llengua al carrer (canvi al castellà) no els ajudava en la motivació per aprendre la llengua. Malgrat tot, la majoria admetia haver assolit força o molt les competències bàsiques relatives al nivell.

En segon lloc, i referent al quadre de les actituds, els alumnes també van fer un esforç de sinceritat. Van reconèixer que moltes vegades presentaven les tasques tard, de vegades eren poc acurades, i en general tots participaven en el treball en grup perquè ja hi estaven acostumats. Només un alumne va admetre que no hi estava avesat i que li havia costat una mica implicar-se en el treball de grup. D'altra banda els alumnes reconeixien que havien après molt i que havien aprofitat el temps. Sobre com aprendre, un alumne va deixar entendre que potser algunes coses les podríem haver treballat més per sobre, sense dedicar-hi tant de temps. Els altres no hi estaven del tot d'acord perquè gairebé tot era nou per a ells, i calia dedicar-hi el temps corresponent. Al final d'aquest quadre vam comentar que les conclusions que en traguessin individualment i col·lectivament els serien profitoses sobretot als propers cursos, perquè seria quan podrien fer les modificacions pertinents.

Finalment, i amb relació a les expectatives, en general tothom va estar d'acord que havien acomplert els objectius amb què van començar el curs. Sobre què els havia semblat el curs, bàsicament van parlar dels horaris, però no es van posar d'acord en la durada òptima de les classes.

Com a conclusió, la resposta dels alumnes va ser molt bona. Tots van respondre les qüestions plantejades i el debat va ser força interessant i enriquidor. Personalment crec que els alumnes també es van adonar de la importància de parar a pensar en coses aparentment insignificants, o que ja donem per sabudes, i que en general hi donem poca importància. La sensació que vaig tenir és que als alumnes els va agradar que els preguntés sobre aquests aspectes, i que en definitiva els impliqués en la valoració final del curs. Espero sincerament que en traguessin alguna cosa de profit en el seu procés d'aprenentatge. Del fet d'utilitzar les rúbriques a l'aula, espero poder explicar ben aviat alguna altra experiència. Realment és un recurs que val la pena treballar-lo a fons.




 

Ara que s'acaba el curs...

Ara que s'acaba el curs els alumnes ja poden expressar-se una mica més en català. Si volen, també, poden continuar aprenent la llengua en el curs següent. Però abans, toca saber si han aprovat o no. Dies abans caldrà fer una prova. Un examen: terror a la sala. "Segur que he suspès!" (és curiós que ningú diu el contrari).

De debò que va així, això?

Efectivament, és una pregunta trampa. No. No va així, ja, per sort. Avui dia fem una avaluació continuada, amb activitats que tracten les quatre habilitats comunicatives (expressió i comprensió oral i lectora) repartides durant tot el curs, on es valora la competència comunicativa de cada alumne. Si un alumne no supera una d'aquestes activitats, se li dóna una segona oportunitat per recuperar-la. I, si al final del curs, l'alumne no té prou activitats avaluades, se li ofereix fer una activitat final per tornar a avaluar la competència comunicativa. El seguiment de l'aprenentatge dels alumnes és directe i intens, però, com acabo de dir, hi ha un seguiment. I que hi hagi un seguiment, ja és prou important.  En definitiva, els alumnes van més tranquils a les classes, poden dedicar-se més a aprendre, a comunicar-se, a relacionar-se.

I els professors? Sempre ens queixem: tot canvi segur que representa més feina... Els canvis no serveixen de res... Com sempre, si t'ho pares a mirar bé, no sempre són dolents els canvis. Alguna cosa bona deuen tenir. Fer de professor no l'entenc com aquell que parla des d'una tarima i estableix una barrera física entre ell i els de baix, sinó aquell que s'asseu al costat dels alumnes i els comenta els exercicis, que s'interessa pel que fan i pel que poden arribar a fer.

Malgrat tot, sempre quan acaba un curs hi ha una espineta clavada. Ho faig bé? Els he avaluat bé? He triat correctament les activitats per avaluar-los? Les podria haver millorat? N'he fet poques o moltes?  És la millor manera per avaluar-los? N'hi ha d'altres? Com ho puc saber? I els altres professors, què en pensen? Mil i una pregunta ens vénen al cap, i de respostes, poques. Caldrà treballar-hi.
 

Català a internet, internet a l'aula de català

Ahir al vespre vaig llegir al diari Ara un article que tractava la presència del català a internet. Tres dades importants que cal tenir en compte:
    1r. El català és entre la desena i la quianzena llengua a la xarxa, segons Google.
    2n. A Wikipèdia, el català és la 13a llengua amb més articles publicats, superant l'agost passat al noruec.
    3r. El domini .cat té més de 47.000 dominis registrats.
Aquestes tres macrodades impliquen que el volum de català a la xarxa és enorme, inabastable, podríem dir ja. Això el converteix en una font inesgotable de coneixements per a les persones que aprenen català. Aquest matí mateix he recordat  als alumnes que s'interessin pel que hi ha a la xarxa, perquè els pot facilitar l'aprenentatge de la llengua. Si fins ara els recomanàvem que escoltessin la ràdio, llegissin diaris i revistes en català i miressin la tele, en català, ara hi haurem d'afegir, sobretot, sobretot, que es connectin a internet.
I la presència d'internet a l'aula? Escassa, la veritat. Però de la mateixa manera que ho són la ràdio, la tele o els diaris. I això que internet és tot en un. Potser ens hauríem de començar a plantejar d'introduir més la xarxa a les aules: ensenyar enllaços, fer piulades al Twitter, mirar vídeos al YouTube, consultar blocs (m'encanta buscar receptes de cuina!). En fi, tot un món per descobrir i nosaltres, encara, amb la bena als ulls.

Renovar-se? Sí, si us plau

Quan et planteges fer classe, del que sigui, tens una idea mínima de com ho faràs, si és que en tenim. Aquesta mínima idea se sustenta en el que hem viscut, normalment, com a alumnes. I ens fixem en els nostres professors, aquells professors que hem tingut durant tots els nostres anys d'escolarització formal o informal, tractant matèries diverses, des de matemàtiques fins a llatí.

Si tens una experiència més o menys llarga, per exemple, en l'aprenentatge de llengües, pots trobar-te amb diferents models de professors. Per exemple, recordo que quan estudiava anglès a l'EGB i al BUP (pels que no sabeu què són: EGB és similar a la Primària i BUP a la secundària) les classes se centraven en la llengua escrita. Fèiem molts exercicis de gramàtica i amb prou feines parlàvem. En canvi, anys més tard, vaig estudiar alemany a l'EOI (Escola Oficial d'Idiomes) i l'experiència va ser totalment diferent: fèiem bàsicament activitats d'expressió oral, amb nombrosos jocs de rol, treballàvem molt la comprensió tant oral com escrita, i la gramàtica que vèiem estava totalment enfocada a l'ús.

Quines eren les meves sensacions davant l'aprenentatge de totes dues llengües? Que no podia defensar-me en anglès si em trobava en la situació d'haver de parlar-lo (no cal anar a països anglòfons per trobar-t'hi), i que en alemany podia tenir una conversa bàsica (tot i que el curs que vaig fer va durar un estiu, ja tenia nocions d'alemany).

Conclusió: quan pensava com treballaria de professora m'identificava més en la professora d'alemany, que en tots els altres professors que han passat per la meva vida d'estudiant i, concretament, d'estudiant de llengües. Això em va fer reflexionar que per exercir de professora de llengües m'havia de formar: postgraus, màster, mil i un cursets, congressos, jornades... Havia d'estar preparada per afrontar tot el que comporta ensenyar.

Així, vaig aprendre que el fet d'ensenyar llengua no es pot entendre com un exercici monolític. No et serveixen els mateixos mètodes, les mateixes estratègies, en fi, la mateixa manera de fer, fa vint anys, que deu, l'any passat o, fins i tot, ahir. Avui per demà hem d'estar alerta als canvis, per petits que siguin. La renovació ha de ser constant, perquè el nostre entorn (alumnes, espais, maneres de relacionar-se, cultura... i llengua!) és divers i està en permanent canvi.

És així com, abans d'entrar a cada aula, ho reviso tot, reelaboro si cal, adapto, modifico... Una feina de por, però per a mi, necessària.

Cada dia una nova experiència

La feina de professor/a de català, com qualsevol altra feina, pot ser la cosa més rutinària que hi ha al món. I més si treballem al CALB (Centre d'Acolliment Lingüístic de Barcelona), centre que depèn del CNL (Consorci per a la Normalizació Lingüística). Comencem amb un B1, un cop acaba fem un B2, després continuem amb en B3, i quan acabem el cercle virtuós, tornem a començar. Per cert, B significa nivell Bàsic, i aquest es divideix en tres blocs (1, 2 i 3). Aquest nivell correspon a un A1 segons el MECR (Marc Europeu Comú de Referència), és a dir, el nivell més bàsic (valgui la redundància), on s'inscriuen les persones que no parlen gens ni mica de català.

Com he dit, pot ser la cosa més rutinària, però també pot ser la feina més engrescadora, motivadora i satisfactòria, òbviament, segons amb l'ull amb què es miri. Cada classe se'm presenta com un nou repte, a superar cada dia, amb unes motivacions diferents i amb desenes de sorpreses, que fan que valori la meva feina i me la prengui amb empenta.

En aquest bloc aniré desgranant tots aquests aspectes, relacionats amb l'ensenyament d'una llengua, la meva llengua, i del procés d'aprenentatge que es produeix en un espai minúscul per a tantes llengües, l'aula.

Benvingudes i benvinguts!